Veïnat de Farreres

El veïnat de Farreres és un petit nucli que es troba a la zona més muntanyosa del municipi. Anar des de Flaçà fins aquest nucli serà una excursió agradable que podem fer caminant o bé amb cotxe. Sortim de la plaça de l’Estació del Carrilet en direcció cap a la Bisbal d’Empordà. Just abans d’arribar a la carretera C-66 trobem una cruïlla a la nostra esquerra amb un senyal que ens indica la direcció a seguir per anar cap a Farreres, just al peu del mas Roig. A partir d’aquí comença una suau pujada per entremig de camps de conreu i alzinars. Al cap d’uns 400 metres arribem a can Tramuntana on hi ha una creu de Pedró i el dipòsit d’aigua municipal. Des d’aquest indret es pot contemplar una magnífica vista del municipi, del poble i de la plana al·luvial de riu Ter, aquest lloc és un autèntic balcó de Flaçà. El nostre camí continua per la carretera asfaltada en direcció est. En pocs minuts arribarem a Farreres.

Farreres és un barri amb més granges que cases. Al centre del petit nucli, a la part més elevada, hi ha l’ermita de la Mare de Déu de l’Esperança edificada en aquest indret al segle XVI tal com evidencia la data de 1567 que està esculpida a la llinda de la porta. És una ermita petita, rural, sòbriament decorada, d’una sola nau i culminada per un campanar de cadireta. Al seu interior hi ha una imatge gòtica de la Mare de Déu que es degué fer entorn del segle XV. Es tracta d’una verge feta d’alabastre policromat de gran bellesa que alguns autors l’han descrit com una gran joia del gòtic popular.

La festa de Farreres se celebra el 18 de desembre. Antigament hi havia una gran assistència, es feia un ofici solemne, ballades populars amb cobles de renom i era tradicional menjar-hi una torrada amb allioli.

No podem marxar de Farreres sense visitar la seva font. Seguim pel camí asfaltat en direcció a Foixà, just on s’acaba l’asfaltat ens trobem un gran mas al costat del qual hi ha un camí de terra que baixa en suau pendent. El seguim durant uns quants metres, sempre pel costat de l’enreixat metàl·lic d’una propietat. Al cap de poc arribem a la riera de Farreres al costat de la qual hi ha la font. L’indret és bonic, ombrívol i convida a passar-hi una bona estona escoltant el cant dels ocells i gaudint de la tranquil·litat d’aquest paratge. Just al costat de la font i mig amagada per la bardissa hi ha l’antiga font de Farreres, amb un broc de ferro rovellat i una inscripció feta a la pedra gairebé il·legible.